Panoràmic-El quart paisatge
El quart paisatge és la sisena edició del festival Panoràmic, un festival de cinema, fotografia i més. Aquest 'més' són les noves formes d'imatges d'aquest segle XXI.
En el quart paisatge vam gaudir de diferents tipus d'exposicions. El tema que tractaven era molt ampli, però alhora molt concret, la gran majoria d'artistes creaven diferents espais amb molts tipus d'elements diferents i cada element tenia el seu perquè.
Una de les sales era molt original, ja que el terra era ple de sorra amb plantes, donava un ambient molt acollidor que aportava un sentit més concret a les fotografies.
Alhora hi havia una exposició en mig d'una fàbrica amb fotografies antigues que donava un ambient que et transportava a les situacions d'aquelles fotografies amb text escrit darrere.
Activitat
Vam fer una activitat
de imitar una imatge de les exposicions.
Panoràmic-Making of 'Tsunami' (by Unknown tourist, 2014), 2015
Recrea una escena de la pel·lícula de Lo imposible, compon els petits detalls però alhora surt la imatge de la composició creant una zona de caos que puc interpretar que és el caos que va deixar aquest terrible soses.
Infern de Dante
L’infern de Dante" es centra en diferents escenes de l'infern. Alamà ofereix un dels seus projectes més ambiciosos, un recorregut per l'abisme, entre llums i ombres, per plasmar, en llenços de grans dimensions, el paisatge infernal i els terribles suplicis de les ànimes pecadores. També l'acompanyen algunes escultures de l’escultor polonès Grzegorz Gwiazda, que representen la figura del geni florentí en diferents formats i postures.
Era una exposició que estava molt pensada. Les obres eren impactants, ja que arribaven a un punt de realisme que arribava a fer por. Una part molt importat de l'exposició era la llum, estava molt pensada i acompanyava a la perfecció a les obres, això aportava molt perquè li donava un ambient especial en el qual podies connectar més amb el que l'autor volia expressar.
MACBA- Intenció poetica
"Intenció poètica", que pren el títol del llibre homònim de Glissant. L'exposició és un exercici que cerca trencar el marc institucional i ofereix un espai de reflexió i crítica on l'art es presenta com un principi generador i emancipador. L'exposició utilitza obres adquirides els darrers anys, així com préstecs d'artistes tant de dins com de fora de la col·lecció, per crear un nou relat d'històries que inclouen absències i altres discursos. En aquest nou espai comú, es qüestionen i s'actualitzen les formes de relació que estableixen les pràctiques artístiques amb els subjectes.
És una exposició la qual tracte moltes obres a l'hora. Hi ha obres de diferents tipus, però que de la manera en les que estan exposades connecten. Hi ha obres interactives que fan que sigui una experiència totalment diferent, obres en moviment que aporten molt en el seu significat. És una exposició molt completa i que totes les obres dels artistes entre elles es compenetren molt bé.
Procesión de Ocho, 2017-Amalia Pica
Pica fa serveir elements propis de la festa com ara banderoles, paper de confeti o llums de colors; i d'altres relacionats amb la protesta, com pancartes, megàfons o cassoles. Vincula així la idea de queixa i la de celebració, dos moments amb una gran capacitat de crear comunitat i experiència compartida.
Bernat Barris
l'exposició del pintor Bernat Barris utilitza imatges com a pretext per plasmar la mirada quotidiana al territori. L'obra de l'artista vol donar valor a l'experiència humana diària, ja sigui a través de records, vivències o desitjos. El procés creatiu implica observar, reflexionar, anotar, dibuixar, repensar, pintar i mostrar, cosa que es converteix en una gimnàstica de la quotidianitat que busca estendre ponts entre terrenys adjacents però allunyats. Cada obre esta pensada i quin temany pertoca a cada paisatge segons la seva importancia.